Inici | Activitats | Déjame entrar

Déjame entrar

Repartiment: Kåre Hedebrant, Lina Leandersson, Per Ragnar
Director: Tomas Alfredson
Any: 2008
País: Suècia
Durada: 114min

Sinopsi

"Deixa'm entrar" és una pel·lícula sueca que combina terror i romanç, dirigida per Tomas Alfredson i basada en la novel·la homònima de John Ajvide Lindqvist. La història es desenvolupa en Blackeberg, un suburbi d'Estocolm en la dècada de 1980, i segueix la vida d'Oskar, un nen de dotze anys que sofreix assetjament escolar.

Oskar és un nen tímid i solitari, constantment maltractat pels seus companys de classe. Durant el dia, suporta l'assetjament en silenci, però a la nit, fantasia amb venjar dels seus agressors. La seva vida canvia quan coneix a Eli, una misteriosa nena que s'acaba de mudar a l'apartament veí. Eli només surt de nit, descalça i aparentment immune al fred.

Aviat descobrim que Eli és en realitat una nena vampir i que l'home major que l'acompanya, Hakan, es dedica a capturar víctimes per a extreure'ls sang. No obstant això, els seus intents són cada vegada més problemàtics i frustrats, la qual cosa porta a un desenllaç impactant en el qual Hakan es desfigura el rostre amb àcid per a evitar ser relacionat amb Eli.

A mesura que Oskar s'acosta a Eli, ella ho anima a enfrontar les seves pors i a venjar dels seus agressors. Oskar arriba a ferir a un d'ells, Conny, durant una sessió de patinatge sobre gel. Mentrestant, Hakan és capturat per la policia i Eli ho visita a l'hospital per a beure la seva sang i deixar-lo caure per la finestra, complint així el desig d'Hakan.

A mesura que creix la relació entre Oskar i Eli, decideixen fer un "pacte de sang", barrejant la seva sang en un gest simbòlic d'amistat. No obstant això, les conseqüències d'aquest pacte es tornen cada vegada més greus, ja que Eli no pot controlar la seva set de sang i acaba atacant a una transeünt anomenada Virginia.

Virginia sobreviu a l'atac d'Eli, però sofreix una deterioració progressiva a causa de la mossegada i finalment demana morir. En un acte de compassió, un metge obre les finestres de la seva habitació a l'hospital, exposant-la a la llum del sol. Mentrestant, Lacke, el nuvi de Virgínia, descobreix pistes que el porten fins a la casa d'Eli.

En un enfrontament final, Oskar aconsegueix advertir a Eli sobre el perill i ella mata a Lacke per a protegir. Encara que Eli decideix abandonar Blackeberg, Oskar somriu en veure la seva cara tacada de sang, demostrant la seva acceptació cap a ella.

"Deixa'm entrar" ha estat aclamada per la crítica internacional i ha rebut nombrosos premis, incloent el "Premi Founders al millor guió adaptat" en el Festival de Cinema de Tribeca de 2008 i el Méliès d'Or a la Millor Pel·lícula Fantàstica Europea.

La pel·lícula es destaca per la seva atmosfera ombrívola i el seu enfocament en la relació entre els personatges principals. Encara que es basa en la novel·la de Lindqvist, s'han realitzat alguns canvis i eliminacions de detalls per a adaptar la història a la pantalla. Per exemple, en la novel·la es revela que Eli és en realitat un nen castrat fa dos-cents anys, mentre que en la pel·lícula això només s'insinua de manera subtil.

També s'han realitzat modificacions en la trama secundària relacionada amb Hakan, eliminant la seva atracció pederasta per Eli i la subtrama en la qual es converteix en vampir després de caure de la finestra de l'hospital. Aquests canvis han ajudat a centrar la trama en la relació entre Oskar i Eli.

La pel·lícula ha estat tan reeixida que fins i tot s'ha realitzat un remake en anglès titulat "Let M'In", dirigit per Matt Reeves. No obstant això, tant el director original, Tomas Alfredson, com l'autor de la novel·la, John Ajvide Lindqvist, han expressat el seu descontentament amb la idea del remake, argumentant que les pel·lícules no tan reeixides són les que haurien de ser objecte de remakes.

En resum, "Deixa'm entrar" és una pel·lícula sueca que barreja el terror i el romanç, presentant una història única i captivadora. Amb la seva excel·lent direcció i actuacions, ha estat aclamada tant per la crítica com pel públic, convertir en una de les pel·lícules de culte del gènere.